17 - N: FES VAGA!

L’educació pública és un dret i una necessitat social, no un privilegi. Com a treballadors i estudiants que ara mateix estem vivint la transformació política i econòmica de la Universitat Pública, ens sentim amb la responsabilitat social de transmetre a la ciutadania la nostra preocupació. S’està executant una transformació estructural de la Universitat que posa en suspens el dret a l’educació pública de les properes generacions. Som plenament conscients que el que estem vivint és una transformació que afecta tot el Sector Públic i, en general, model de societat que volem. Som plenament conscients que la reforma afecta tota l’Educació Pública, tant a la Universitat com a l’Educació Primària i Secundària. És la nostra responsabilitat defensar la Universitat Pública de la qual formem part i posar en coneixement de tothom que les reformes afecten no sols els que ara som a la Universitat sinó els que hi vindran i els que hi voldrien venir, en el futur. Cal garantir que les properes generacions tinguin al menys els mateixos drets d’accedir a una formació pública i de qualitat. Per tot això exposem:

1. El canvi de model universitari limita la possibilitat d’accedir als estudis universitaris. En una societat del coneixement on la formació no només és requisit indispensable per poder accedir al mercat laboral sinó també per al desenvolupament d’una ciutadania crítica, les polítiques universitàries que s’estan aplicant tendeixen a convertir en un privilegi l’accés a aquesta formació. És incongruent, i un greuge irresponsable cap a les properes generacions, dificultar l’accés a la Universitat quan, en una conjuntura de crisi econòmica com la que patim, la formació s’ha assenyalat com un element fonamental per superar-la i, alhora, pot ser també una via de transformació de les condicions que han abocat a aquesta crisi.

2. La conjuntura econòmica, en la que s’exigeixen retallades en el sector públic, s’està fent servir per reduir el finançament públic de la Universitat i augmentar el cost dels ensenyaments per les i els estudiants i les seves famílies.

3. Les retallades estan precaritzant les condicions de treball tant del personal docent i investigador com del d’administració i serveis quan no, directament, provocant el seu acomiadament. Un contracte fix i indefinit és un dret de tot treballador dins i fora de l’àmbit públic, i no pas un privilegi. 

4. Les conseqüències d’aquesta precarització repercuteixen directament en la qualitat dels serveis. No es pot aspirar a la qualitat i l’excel•lència amb polítiques de precarització laboral i una reducció del nombre de professors i de personal d’administració i serveis.

5. Aquestes retallades comporten la pèrdua de molts llocs de treball, no sols dins la Universitat a tots els nivells, sinó també a les empreses que hi donen servei i els proveïdors.

6. Denunciem la manca de transparència en la gestió. Les progressives reformes universitàries han impulsat un model de governança de la Universitat que hibrida un model empresarial amb el model de gestió pública. Aquesta hibridació s’ha traduït en una manca de transparència en la gestió que no es conseqüent amb una institució de caràcter públic.

7. Denunciem també les pressions orientades a la progressiva pèrdua de control democràtic de les universitats públiques i del conjunt del sistema universitari. Pressions que pretenen minimitzar la participació de la comunitat universitària a favor d’un sistema jeràrquic dominat per representants del poder empresarial.

8. Davant d’un procés d’internacionalització de les universitats destinat a captar “clients” d’arreu del món, recordem que la societat catalana té dret a un ús ple de la llengua pròpia del país, incloent la seva utilització a tots els nivells de l’ensenyament superior.

Cal repensar la Universitat Pública, totes i tots volem una Universitat millor. No es tracta de aferrar-nos a un model anterior com tampoc d’acceptar acríticament les reformes que s’imposen amb criteris de benefici monetari. L’educació no és un negoci, és un dret. Per tal de reconstruir la Universitat Pública exigim que no se’ns imposin les reformes sinó que aquestes siguin fruit de decisions conjuntes que neixin de la pròpia comunitat universitària i de la societat, i que tinguin present l’interès col•lectiu de la ciutadania i la funció de la universitat com a servei d’interès públic.