No cosirem les vostres retallades. PLANTEM CARA!

El conjunt de retallades i de privatitzacions que s’estan duent a terme i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició. La mesura més greu contra la llibertat i el dret a decidir de les dones és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de "justícia". Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. La nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos, ja que només permetrà avortar en els dos primers casos. D’aquesta manera llença per terra la principal victòria del moviment feminista als anys 70. A més, la nova llei elimina el dret a decidir de les joves d’entre 16 i 18 anys, que de nou no seran considerades adultes per a decidir sobre el seu propi cos en qüestions d'avortament i estaran subjectes a les decisions i la moral d’altres persones, ja siguin aquestes els pares o els metges. Aquesta lògica xoca frontalment amb la que impulsa la Llei del Menor, que sí atorga suficient responsabilitat com per a respondre davant la Justícia a un o una menor de 16 anys.

Però no només cal fixar-nos en les noves opressions sinó que cal combatre factors estructurals. Ja n’estem fartes que des dels mitjans de comunicació, des de la pròpia família i des de l’escola se’ns transmetin uns rols establerts de com hem de ser les noies i els nois, tan de caràcter, com de forma física. A les noies se’ns transmet una actitud dolça, responsable, passiva, de cura dels altres i se’ns impulsa a centrar la nostra vida en l’amor de parella. Als nois se’ls fa ser durs, haver de mantenir una bona forma física, valents i se’ls obliga a amagar els seus sentiments per tal de mantenir aquesta imposada fortalesa. Aquests rols que ens forcen a ser d’una manera o d’una altra en funció del nostre sexe formen part d’una estructura social anomenada Patriarcat i dóna a les noies la posició més desfavorida. Per exemple, en el cas de l’estètica, actualment patim un cànon de bellesa molt estricte i exigent. Les dones que apareixen als mitjans de comunicació són extremadament primes, amb cara bonica i llisa, i amb pits desenvolupats. Sense voler-ho, adoptem la idea de què per ser vàlides hem de seguir aquest cànon de bellesa i això duu en molts casos a trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia) i a una excessiva i constant preocupació pel nostre aspecte físic (maquillatge des de molt jovenetes, operació bikini, talons molt alts de festa, etc). Això comporta una falta d’autoestima, inseguretat i pors. Aquests sentiments no són casuals sinó que responen a la pressió estètica existent en la nostra societat.

Una de les altres coses que ens imposa el patriarcat és el model de relacions sexo-afectives. És veritat que cada cop més s’ha trencat amb el model de parella estable des de joves, però la pressió social envers una dona que decideix no viure en parella segueix vigent. Si a certa edat no té una parella estable, socialment s’assimila que no la té perquè no pot. A les noies ens han educat amb la idea de l’amor perfecte i idealitzat i com el centre de la nostra vida. La majoria de noies ens passem l’adolescència buscant el príncep blau, la parella perfecta; i quan trobem alguna parella la idealitzem en extrem i ens bolquem en ella. Això ens porta a una frustració, ja que al noi se l’ha educat de manera diferent, més individualista i de viure la seva vida per ells mateixos sense dependre tant de la relació de parella. I què passa quan una noia decideix trencar aquest esquema purità de parella estable i tancada? Doncs que se la tracta de puta i fresca ja que gaudir de la sexualitat femenina de manera lliure segueix estant mal vista, perquè la moral amb la que ens eduquen la segueix associant al matrimoni i a la reproducció. En canvi, els nois que decideixen gaudir de la seva sexualitat de manera lliure són socialment vistos com a triomfadors.

Aquest model patriarcal també ha esclavitzat les opcions sexuals que surten de l’heterosexualitat, és a dir, les persones homosexuals encara han de reprimir-se. Hem d’apostar per unes relacions sexo-afectives sanes i igualitàries, on no hi hagi discriminació per raons de sexe. 

Jovent de l'Esquerra Independentista