Xerrada - taller: COM ENS AFECTA LA REFORMA LABORALS ALS I LES QUI SOM JOVES?

La reforma laboral del PP obre a la CEOE les portes d'un mercat d'esclaus. Amb la contractació i l'acomiadament pràcticament desregulats i desprotegits, ens convertirem en la mà d'obra barata i sense drets que tant somia la patronal. El nostre present i el nostre futur estan en joc. Ens els deixarem destruir sense oposar resistència? Jove, el capitalisme ens arruïna el futur: plantem-li cara, RECUPEREM LA DIGNITAT! 

Si vols saber-ne més, vine el DIVENDRES 11 DE MAIG, a les 19h al Casal Popular Sageta de Foc (c. Trinquet Vell, n.15)

 

 

La reforma laboral del PP obre a la patronal les portes d'un mercat d'esclaus. Amb la contractació i l'acomiadament pràcticament desregulats i desprotegits, ens convertirem en la mà d'obra barata i sense drets que tant somien els grans empresaris. El nostre present i el nostre futur estan en joc. Ens els deixarem destruir sense oposar resistència?

Som moltes les joves que, gràcies a les polítiques financeres i a les successives reformes laborals, no tenim feina. Concretament un 40% del jovent dels Països Catalans (un 60% en la franja dels 16 als 19 anys) estem a l'atur o formem part de l'economia submergida, aquella que no cotitza i en la qual no ens empara cap llei. Però si ets estudiant i encara no has buscat feina, pensa en el futur que t’espera. A banda de què les matrícules universitàries cada cop s’aniran encarint (el govern del Principat de Catalunya ja ha anunciat que s’incrementaran els preus de les matrícules fins al doble del seu cost actual), un cop acabis la carrera el panorama serà molt negre. Són pocs els joves que poden treballar d’allò que han estudiat i en canvi són molts els que es veuen obligats a acceptar feines precàries i són sobreexplotades... bé, amb el pas que anem, ens faran creure que el nostre somni ha de ser aspirar a les engrunes que ens ofereixen les Empreses de Treball Temporal (ETTs), ja que la major part de joves no trobem ni això!  

Avui encara és possible escollir entre defensar els nostres drets laborals o quedar-nos a casa. Demà, si no lluitem, l'elecció serà entre la cua de l'INEM o l'esclavisme! Perquè l'única manera de recuperar les nostres vides és esgarrapant-les de les mans dels qui ens exploten. Cal que com a joves ens organitzem i lluitem per allò que és nostre, que va ser aconseguit pels nostres avis i àvies mitjançant la lluita i ara ens ho volen prendre esperant que ens quedem quiets.

L’1 DE MAIG ESDEVÉ UN CLAM ANTICAPITALISTA

L’1 de maig de 2012 a treure al carrer milers de persones que es van manifestar per la ciutat de Tarragona; per primera vegada, després de dotze anys, els sindicats majoritaris van secundar la tradicional manifestació anticapitalista de les comarques del Camp.

Unes cinc mil persones van participar de la convocatòria, des de la plaça Imperial Tarraco, passant pels carrers Prat de la Riba, Gasòmetre i Unió, fins arribar a la Rambla Nova a l’alçada de l’estàtua dels Despullats. La marxa anava dividida en dos blocs prou diferenciats: els sindicats majoritaris per la seva banda, i el bloc anticapitalista per l’altra. Aquest segon era composat pels sindicats combatius IAC, CGT i Co.Bas, l’Esquerra Independentista del Camp i l’Assemblea 15M. El Bloc Anticapitalista clamava diverses consignes: demanava la llibertat de les preses de la vaga del 29M, es queixava de les detencions fruit també de la passada vaga, s’expressava a favor de la unitat popular, clamava a favor de l’autoorganització.

En acabar, durant els parlaments, l’Esquerra Independentista i els sindicats combatius van fer crides a noves convocatòries i mobilitzacions: el proper 12 de maig, el 15 de maig i futures vagues generals, així com van versar sobre les retallades, la llengua, la repressió i les preses polítiques. 

Què és violència?

 Això és violència

El capitalisme ens arruïna el futur! Rebel·lem-nos i plantem-li cara!

La reforma laboral del PP obre a la patronal les portes d'un mercat d'esclaus. Amb la contractació i l'acomiadament pràcticament desregulats i desprotegits, ens convertirem en la mà d'obra barata i sense drets que tant somien els grans empresaris. El nostre present i el nostre futur estan en joc. Ens els deixarem destruir sense oposar resistència?

Avui hi ha convocada una vaga general, l’eina que tenim les classes populars per a mostrar el nostre rebuig contra les polítiques antisocials que ens estan imposant. Convertim aquest 29 de març en un dia de lluita contra la reforma laboral, contra les retallades, atacant tot allò que fa girar l'engranatge del capitalisme! Si treballem i ens ha fet por no haver anat a treballar perquè pot ser que ens acomiadin, tranquils, segurament amb aquesta nova reforma ho faran en breu. Què tenim a perdre si en uns mesos se'ns acaba el contracte i no ens renovaran! I és que amb la reforma laboral és molt més barat contractar un altre precari pels propers 6 mesos que mantenir el mateix. La nova reforma els ho permet tot!

Som moltes les joves que, gràcies a les polítiques financeres i a les successives reformes laborals, no tenim feina. Concretament un 40% del jovent dels Països Catalans (un 60% en la franja dels 16 als 19 anys) estem a l'atur o formem part de l'economia submergida, aquella que no cotitza i en la qual no ens empara cap llei. Però si ets estudiant i encara no has buscat feina, pensa en el futur que t’espera. A banda de què les matrícules universitàries cada cop s’aniran encarint (el govern del Principat de Catalunya ja ha anunciat que s’incrementaran els preus de les matrícules fins al doble del seu cost actual), un cop acabis la carrera el panorama serà molt negre. Són pocs els joves que poden treballar d’allò que han estudiat i en canvi són molts els que es veuen obligats a acceptar feines precàries i són sobreexplotades... bé, amb el pas que anem, ens faran creure que el nostre somni ha de ser aspirar a les engrunes que ens ofereixen les Empreses de Treball Temporal (ETTs), ja que la major part de joves no trobem ni això!  

Avui encara és possible escollir entre defensar els nostres drets laborals o quedar-nos a casa. Demà, si no lluitem, l'elecció serà entre la cua de l'INEM o l'esclavisme! Perquè l'única manera de recuperar les nostres vides és esgarrapant-les de les mans dels qui ens exploten. Cal que com a joves ens organitzem i lluitem per allò que és nostre, que va ser aconseguit pels nostres avis i àvies mitjançant la lluita i ara ens ho volen prendre esperant que ens quedem quiets.

El jovent ja no tenim res a perdre!

Jove, organitza’t i lluita amb l’Assemblea de Joves la Guspira!

Xerrada - Col·loqui; ESTUDIANTS EN LLUITA!

El cas de Xile: 600 instituts i 17 universitats ocupades durant sis mesos; i nosaltres què?

Divendres 16 de març, a les 19h

al Casal Popular Sageta de Foc, Tarragona

Xerrada introductòria sobre els ocupacions proppassades a Xile, en que 600 instituts i 17 universitats van resultar ocupades per l’estudiantat durant sis mesos. Posteriorment, s’obrirà un col·loqui per parlar de la situació estudiantil i juvenil actual, als Països Catalans i en concret al Camp, i quina ha de ser la resposta que cal donar a les creixents privatitzacions de la universitat i a la privació d’ús dels serveis que aquesta hauria de donar.

HO ORGANITZA: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (URV) i Assemblea de Joves La Guspira

COL·LABORA: Casal Popular Sageta de Foc

DEMÀ us esperem a la primera calçotada popular de Tarragona!

CALÇOTADA POPULAR DEL CASAL

Dissabte 10 de març


 a les 12h vine a fer vermut al Casal,
i a les 14h la CALÇOTADA a la
plaça dels Sedassos!

 

Passa pel Casal i apunta’t a la Calçotada!

Obert de dimecres a dissabte, de 18h a 22h
c. Trinquet Vell, n. 15 (Part Alta, Tarragona)

 

 

 

JUNTEU-VOS!
Casal Popular Sageta de Foc

No cosirem les vostres retallades. PLANTEM CARA!

El conjunt de retallades i de privatitzacions que s’estan duent a terme i la victòria electoral de la dreta ultracatòlica més rància ens planteja el pitjor escenari per als drets de les dones treballadores catalanes des de la transició. La mesura més greu contra la llibertat i el dret a decidir de les dones és la nova legislació sobre l'avortament que prepara el ministre espanyol de "justícia". Gallardon, cedint absolutament a les demandes feixistes de grupuscles com Hazte Oír i Derecho a la Vida, pretén imposar una normativa encara més restrictiva que la llei de 1985, que permetia avortar únicament en cas de violació (amb denúncia prèvia), de malformació del fetus o de risc físic i psicològic per a la mare. La nova legislació serà una prohibició maldestrament encoberta del dret al propi cos, ja que només permetrà avortar en els dos primers casos. D’aquesta manera llença per terra la principal victòria del moviment feminista als anys 70. A més, la nova llei elimina el dret a decidir de les joves d’entre 16 i 18 anys, que de nou no seran considerades adultes per a decidir sobre el seu propi cos en qüestions d'avortament i estaran subjectes a les decisions i la moral d’altres persones, ja siguin aquestes els pares o els metges. Aquesta lògica xoca frontalment amb la que impulsa la Llei del Menor, que sí atorga suficient responsabilitat com per a respondre davant la Justícia a un o una menor de 16 anys.

Però no només cal fixar-nos en les noves opressions sinó que cal combatre factors estructurals. Ja n’estem fartes que des dels mitjans de comunicació, des de la pròpia família i des de l’escola se’ns transmetin uns rols establerts de com hem de ser les noies i els nois, tan de caràcter, com de forma física. A les noies se’ns transmet una actitud dolça, responsable, passiva, de cura dels altres i se’ns impulsa a centrar la nostra vida en l’amor de parella. Als nois se’ls fa ser durs, haver de mantenir una bona forma física, valents i se’ls obliga a amagar els seus sentiments per tal de mantenir aquesta imposada fortalesa. Aquests rols que ens forcen a ser d’una manera o d’una altra en funció del nostre sexe formen part d’una estructura social anomenada Patriarcat i dóna a les noies la posició més desfavorida. Per exemple, en el cas de l’estètica, actualment patim un cànon de bellesa molt estricte i exigent. Les dones que apareixen als mitjans de comunicació són extremadament primes, amb cara bonica i llisa, i amb pits desenvolupats. Sense voler-ho, adoptem la idea de què per ser vàlides hem de seguir aquest cànon de bellesa i això duu en molts casos a trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia) i a una excessiva i constant preocupació pel nostre aspecte físic (maquillatge des de molt jovenetes, operació bikini, talons molt alts de festa, etc). Això comporta una falta d’autoestima, inseguretat i pors. Aquests sentiments no són casuals sinó que responen a la pressió estètica existent en la nostra societat.

Una de les altres coses que ens imposa el patriarcat és el model de relacions sexo-afectives. És veritat que cada cop més s’ha trencat amb el model de parella estable des de joves, però la pressió social envers una dona que decideix no viure en parella segueix vigent. Si a certa edat no té una parella estable, socialment s’assimila que no la té perquè no pot. A les noies ens han educat amb la idea de l’amor perfecte i idealitzat i com el centre de la nostra vida. La majoria de noies ens passem l’adolescència buscant el príncep blau, la parella perfecta; i quan trobem alguna parella la idealitzem en extrem i ens bolquem en ella. Això ens porta a una frustració, ja que al noi se l’ha educat de manera diferent, més individualista i de viure la seva vida per ells mateixos sense dependre tant de la relació de parella. I què passa quan una noia decideix trencar aquest esquema purità de parella estable i tancada? Doncs que se la tracta de puta i fresca ja que gaudir de la sexualitat femenina de manera lliure segueix estant mal vista, perquè la moral amb la que ens eduquen la segueix associant al matrimoni i a la reproducció. En canvi, els nois que decideixen gaudir de la seva sexualitat de manera lliure són socialment vistos com a triomfadors.

Aquest model patriarcal també ha esclavitzat les opcions sexuals que surten de l’heterosexualitat, és a dir, les persones homosexuals encara han de reprimir-se. Hem d’apostar per unes relacions sexo-afectives sanes i igualitàries, on no hi hagi discriminació per raons de sexe. 

Jovent de l'Esquerra Independentista