COM S'ENTÉN??
El ministre espanyol de “Justícia”, Alberto Ruíz Gallardón va anunciar, el passat 25 de gener, la reforma de la Llei de l'Avortament, aprovada al 2010, i de la Llei del Menor. Sota l'excusa surrealista de “modernitzar” la justícia, Gallardón pretén fer una regressió a la Llei de l'Avortament de 1985, que limitava aquesta pràctica fins l'extrem de convertir-la gairebé en clandestina. Segons ell, es reformarà la llei conforme els termes de “Dret a la Vida” ja definits pel Tribunal Constitucional en relació a la Llei de 1985, que només permetia l'avortament en casos de violació (i únicament quan la víctima havia denunciat), malformació del fetus o risc físic o psicològic per a la mare. A més a més, pretén eliminar el dret adquirit de les joves de 16 a 18 anys a decidir per elles mateixes si volen tirar endavant l'embaràs o no. A partir d'ara, tornaran a ser els pares o tutors els qui decideixin sobre el cos de la jove.
El Partit Popular, en la seva línia paternalista de considerar les dones com a incapacitades, sempre ha pensat que permetre a les joves de 16 a 18 anys avortar “lliurement” dins les 14 primeres setmanes d'embaràs és vulnerar el dret a la pàtria potestat. És a dir que la propietat privada dels pares sobre les seves filles pesa més que el dret al propi cos d'aquestes. Això sí, poden seguir operant-se quirúrgicament els pits amb 16 anys, que aquestes mostres de submissió masclista sí que agraden a la moral ultracatòlica. Aquesta infantilització extrema de les dones joves, que són prou madures com per ser explotades a la feina i com per decidir si mantenen o no relacions sexuals, però no per decidir sobre el seu cos, xoca amb la reforma que prepara Gallardón de la Llei del Menor. A partir d'ara, als menors respondran davant la justícia com si fossin adults. Tindrem doncs, les responsabilitats legals dels adults, però continuarem essent nenes pel que fa a l'autodeterminació, al dret a decidir si volem o no ser mares.
Tornar a l'antiga llei és tornar als avortaments clandestins, al frau necessari. Si bé el nou marc legal no despenalitzava la interrupció de l'embaràs, recollia alguns “avenços”, com ara l'avortament lliure fins la catorzena setmana. Com sempre hem dit, som conscients que ni les Lleis ni la repressió són mecanismes que solucionaran la problemàtica de l'avortament, ja que l'error de base, l'educació sexual esbiaixada i moralista que rebem, continuarà existint. Així, defensem el dret legítim d'una dona a avortar lliurement, sempre i quan no li suposi un risc per la seva salut, tot i que si és la seva decisió, fins i tot en aquest cas ha de tenir dret a fer-ho. Però també tenim claríssim que, el que cal, és tallar amb les males pràctiques sexuals des d'un inici. És cert que el jovent tenim un accés als mètodes anticonceptius més fàcil que el que han tingut les generacions predecessores. Però cal tenir molt clar que informació no és el mateix que educació i que, donant un cop d'ull a les xifres de joves que interrompen l'embaràs, és evident que alguna cosa falla. I és que és molt ingenu creure que tan sols ensenyant-nos a l'escola a posar un preservatiu a un plàtan, o parlant-nos sobre què és la píndola anticonceptiva, s'aconseguirà que els i les joves deixem de tenir pràctiques sexuals de risc. Si la majoria de joves no ens atrevim a plantar cara a un “tranquil·la, que jo controlo” o a un “és que a mi el condó no m'agrada”, com aturarem amb una Llei una problemàtica que s'endinsa en la nostra concepció de la sexualitat?
Tornar a l'antiga llei és tornar als avortaments clandestins, al frau necessari. Si bé el nou marc legal no despenalitzava la interrupció de l'embaràs, recollia alguns “avenços”, com ara l'avortament lliure fins la catorzena setmana. Com sempre hem dit, som conscients que ni les Lleis ni la repressió són mecanismes que solucionaran la problemàtica de l'avortament, ja que l'error de base, l'educació sexual esbiaixada i moralista que rebem, continuarà existint. Així, defensem el dret legítim d'una dona a avortar lliurement, sempre i quan no li suposi un risc per la seva salut, tot i que si és la seva decisió, fins i tot en aquest cas ha de tenir dret a fer-ho. Però també tenim claríssim que, el que cal, és tallar amb les males pràctiques sexuals des d'un inici. És cert que el jovent tenim un accés als mètodes anticonceptius més fàcil que el que han tingut les generacions predecessores. Però cal tenir molt clar que informació no és el mateix que educació i que, donant un cop d'ull a les xifres de joves que interrompen l'embaràs, és evident que alguna cosa falla. I és que és molt ingenu creure que tan sols ensenyant-nos a l'escola a posar un preservatiu a un plàtan, o parlant-nos sobre què és la píndola anticonceptiva, s'aconseguirà que els i les joves deixem de tenir pràctiques sexuals de risc. Si la majoria de joves no ens atrevim a plantar cara a un “tranquil·la, que jo controlo” o a un “és que a mi el condó no m'agrada”, com aturarem amb una Llei una problemàtica que s'endinsa en la nostra concepció de la sexualitat?
Des de la CAJEI, apostem per una educació sexual integral i antipatriarcal, que trenqui amb els rols de poder que es donen en el mateix exercici de la relació sexual. Una educació, en definitiva, que ens inculqui el respecte a tota pràctica i opció sexual que les persones decidim lliurement, que fugi de la concepció cristiana del sexe com a quelcom obscur i brut i que ens faci esdevenir propietaris i propietàries dels nostres propis cossos.
NI LLEIS MORALISTES, NI ESGLÉSIA, NI REPRESSIÓ!
DRET AL PROPI COS! AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista (CAJEI)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada