
Però no només cal fixar-nos en les noves opressions sinó que cal combatre factors estructurals. Ja n’estem fartes que des dels mitjans de comunicació, des de la pròpia família i des de l’escola se’ns transmetin uns rols establerts de com hem de ser les noies i els nois, tan de caràcter, com de forma física. A les noies se’ns transmet una actitud dolça, responsable, passiva, de cura dels altres i se’ns impulsa a centrar la nostra vida en l’amor de parella. Als nois se’ls fa ser durs, haver de mantenir una bona forma física, valents i se’ls obliga a amagar els seus sentiments per tal de mantenir aquesta imposada fortalesa. Aquests rols que ens forcen a ser d’una manera o d’una altra en funció del nostre sexe formen part d’una estructura social anomenada Patriarcat i dóna a les noies la posició més desfavorida. Per exemple, en el cas de l’estètica, actualment patim un cànon de bellesa molt estricte i exigent. Les dones que apareixen als mitjans de comunicació són extremadament primes, amb cara bonica i llisa, i amb pits desenvolupats. Sense voler-ho, adoptem la idea de què per ser vàlides hem de seguir aquest cànon de bellesa i això duu en molts casos a trastorns alimentaris (anorèxia i bulímia) i a una excessiva i constant preocupació pel nostre aspecte físic (maquillatge des de molt jovenetes, operació bikini, talons molt alts de festa, etc). Això comporta una falta d’autoestima, inseguretat i pors. Aquests sentiments no són casuals sinó que responen a la pressió estètica existent en la nostra societat.
Una de les altres coses que ens imposa el patriarcat és el model de relacions sexo-afectives. És veritat que cada cop més s’ha trencat amb el model de parella estable des de joves, però la pressió social envers una dona que decideix no viure en parella segueix vigent. Si a certa edat no té una parella estable, socialment s’assimila que no la té perquè no pot. A les noies ens han educat amb la idea de l’amor perfecte i idealitzat i com el centre de la nostra vida. La majoria de noies ens passem l’adolescència buscant el príncep blau, la parella perfecta; i quan trobem alguna parella la idealitzem en extrem i ens bolquem en ella. Això ens porta a una frustració, ja que al noi se l’ha educat de manera diferent, més individualista i de viure la seva vida per ells mateixos sense dependre tant de la relació de parella. I què passa quan una noia decideix trencar aquest esquema purità de parella estable i tancada? Doncs que se la tracta de puta i fresca ja que gaudir de la sexualitat femenina de manera lliure segueix estant mal vista, perquè la moral amb la que ens eduquen la segueix associant al matrimoni i a la reproducció. En canvi, els nois que decideixen gaudir de la seva sexualitat de manera lliure són socialment vistos com a triomfadors.
Aquest model patriarcal també ha esclavitzat les opcions sexuals que surten de l’heterosexualitat, és a dir, les persones homosexuals encara han de reprimir-se. Hem d’apostar per unes relacions sexo-afectives sanes i igualitàries, on no hi hagi discriminació per raons de sexe.
Jovent de l'Esquerra Independentista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada