dijous, 16 de desembre de 2010

SOLIDARITAT AMB LES PRESES POLÍTIQUES CATALANES

El PSOE-PSC ha aprovat la Reforma Laboral amb la permissivitat de CCOO i UGT. Aquests sindicats venuts silencien el malestar que la ciutadania pateix en la intimitat. L’Estat espanyol no accepta els referèndums d’un poble que seguint les regles del joc de la democràcia monàrquica, vol avançar cap a la Independència.

Les persones que lluitem amb dignitat contra aquestes injustícies, no en tenim prou amb topar amb les moltes dificultats òbvies amb les que ens trobem. Som el blanc dels atacs de la mateixa casta política i les seves organitzacions armades. Tenim tres exemples clars a nivell europeu i mundial de la repressió que s’està duent a terme contra els qui volem més llibertats: primer tenim la cadena perpètua per al qui mitjançat Wikileaks ha deteriorat la legitimació ideològica del sistema capitalista; en segon lloc, França ha deportat centenars de gitanos romanesos connectant amb el nazisme; i tercer, l’Estat espanyol s’acarnissa contra els pobles que oprimeix.

A Tarragona no ens escapem de la tònica general. El cas més sonat és el del 7 de gener de 2009, quan la Guàrdia Urbana va apallissar 3 joves al mig de la Rambla Nova als ulls d’unes 300 persones; cap polític no ha dit res i ni molt menys ningú no ha dimitit. Aquest cos policial constantment comet irregularitats, provoca la ciutadania, deté il·legalment, presenta proves falses als judicis així com exerceix fals testimoni. Un militant independentista de la ciutat s’enfronta a una pena de dos anys de presó per lluitar pels ideals d’aquest poble omprimit. Els cossos policials s’esforcen en identificar aquestes persones que amb el seu dia a dia lluiten per la Independència i el socialisme als Països Catalans, i això només té un nom: persecució política. I per això exigim: Carles Castillo dimissió!

Als Països Catalans patim repressió encara que aquesta no sigui visibilitzada pels mitjans de comunicació. Aprofitem aquestes dates per recordar la Lola i la Marina, com també a les seves famílies, que no estan soles. Hi ha tot un poble amb elles. Han de saber que nosaltres seguirem en peu, aquesta lluita no acabarà fins que les alliberem de les presons del Estats espanyol i francès on les tenen segrestades. Des de Tarragona fem arribar una abraçada ben forta a les recent alliberades Laura, Diego, Zigor i Juanra.

La repressió no aturarà als pobles que lluitem per independitzar-nos de les exigències del capital i els seus embolcalls polítics.

La consigna segueix sent la mateixa: La lluita és l’únic camí, fins a la victòria sempre!

Cap comentari:

Publica un comentari